A altres indrets de l’extensa
àrea metropolitana de Melbourne els municipis s’agrupaven
i formaven companyies per construir línies que alimentaven la
xarxa de tramvies amb tracció per cable.
Cap d’elles però,
excepte la Hawthorn Tramways Trust (Companyia de tramvies de
Hawthorn) que arribava fins al Princes Bridge al cor de la ciutat, va
poder penetrar el dens servei de tracció per cable i entrar a
la ‘city’ directament.
Prova de la vitalitat empresarial dels diferents municipis del temps
és que es van arribar a constituir cinc d’aquestes companyies,
cadascuna amb la seva pròpia línia de tramvies que funcionava
bé, però amb força disparitat en el tipus de material
mòbil que utilitzaven.
Finalment, el 1920, es forma el Melbourne and Metropolitan Tramways
Board (MMTB) (Consell Metropolità de Tramvies de Melbourne).
Aquest organisme adquireix tots els sistemes existents i es troba amb
un conjunt unificat de tracció per cable però amb una
gran diversitat de sistemes elèctrics operats amb tota mena de
vehicles de diferents constructors.
S’ha d’aplaudir la tremenda tasca portada a cap pel MMTB
que va saber amalgamar tot el material existent, fer adquisicions de
material modern i crear un dels més extensos i eficients sistemes
de tramvies dels món.