En temps antics, els caçadors aborígens feien servir branques d'arbre buides per dins com reclams per atraure l'emu (animal semblant a l'estruç abundant en aquestes terres).

És molt probable que aquest estri de cacera es fes servir també com instrument musical de la mateixa manera que boomerangs, cuirasses i llances acompanyaven les danses i cants a les corroborees (cerimònies religioses).

El Didgeridoo, originalment, és un instrument de les tribus del nord d'Austràlia però més tard el van  adoptar altres tribus d'arreu del continent. Tradicionalment tan sols està permès ser tocat per  l'home i, segons la llei aborigen, la dona no pot tocar-lo.

A l'extrem oest de Nova Gal·les del Sud on el riu Murray troba el Darling creix en abundància l'arbre anomenat "mallee". Les formigues blanques acostumen a menjar-se la polpa de les branques quedant aquestes completament buides per dintre. Els aborígens trien aquestes branques i les tallen a la llargada adequada. Pelen la crosta i les poleixen netejant i arrodonint el centre. Després, unten la fusta amb oli per evitar que esclati i finalment hi apliquen els ornaments artístics tan característics dels habitants originals d'aquestes terres australs.